dissabte, 7 de març del 2015

GiroBots JJCC 2015

Us presentem un vídeo que resumeix molt bé la feina dels nostres alumnes al laboratori del CIRS de Girona durant les Jornades Culturals d'enguany. En aquest vídeo hi veureu diferents moments de l'activitat, des de l'arribada i la rebuda i primeres explicacions fetes pel Dr. Xevi Cufí, director del CIRS, fins a la demostració de com funciona el Girona500 o, també, imatges dels alumnes dissenyant  i construint els robots i provant la seva flotabilitat. Finalment, es pot veure els robots ja acabats fent diferents maniobres i exercicis dins de l'aigua. Aquí teniu el vídeo:


A banda de tot això, també té moltíssim valor l'interès i l'atenció amb què els alumnes van seguir les diverses sessions i el seu altíssim grau d'implicació per aprofitar els coneixements que el professorat de la Universitat de Girona els va transmetre. Aplicar de manera pràctica allò que se'ls havia explicat de manera teòrica ha estat clau per fixar un munt de nous coneixements.


divendres, 6 de març del 2015

Gironàutes: MIREIA TORNÉ

Em dic Mireia Torné i Soler, estic fent segon de batxillerat a l’IES Escola Intermunicipal del Penedès i em vaig apuntar a fer el taller de blogs del qual n'ha sortit aquest que esteu llegint.

M'hi vaig apuntar perquè em va semblar interessant la idea de fer-ne un. Jo mai havia fet un blog i amb aquest taller he tingut l'oportunitat d’aprendre els passos que se segueixen per realitzar-lo. El nostre equip estava format per la Vinyet Ris, el Jordi Barroso i jo mateixa. 

El nostre treball va consistir especialment en fer un seguiment del taller de robòtica submarina que es feia a la Universitat de Girona, on vam recollir imatges, vídeos i informació del dia a dia dels nostres companys. Em va agradar molt l’experiència, ja que a més del Parc Tecnològic i Científic també vam visitar la ciutat de Girona, plena de petits recons, curiositats i història.

[Mireia Torné]

dimecres, 4 de març del 2015

Gironàutes: ÀLEX OLIVELLA

Em dic Àlex Olivella i curso 2n de Batxillerat de la branca de tecnologia a l’Escola Intermunicipal del Penedès. El curs passat ja ens van parlar, des de l’assignatura de Tecnologia Industrial,  de la possibilitat de participar en un taller l’objectiu del qual era construir un robot submergible que nosaltres mateixos poguéssim controlar, és a dir, un robot submarí. A mi aquesta idea m’encantava, però finalment no es va fer per problemes de calendari del CIRS, i a més en aquell moment jo tampoc no hi hagués pogut anar. Per sort, aquest curs la professora de Tecnologia Industrial, Montse Enajas, ens va tornar a proposar de participar en el taller de robòtica submarina i vaig decidir apuntar-m’hi juntament amb 11 companys més de 1r i 2n de Batxillerat.

Al mateix temps, el professor de Llengua castellana, Ricard Garcia, va proposar conjuntament amb la Montse de fer un taller de blogs que servís per explicar el que es faria al laboratori del CIRS al mateix temps que se'ns ensenyaria a crear i utilitzar aquesta eina. Tot plegat tenia un aspecte molt interessant que va atreure una sèrie d’alumnes no només de la branca de tecnologia sinó també de les altres branques de batxillerat. Després d’unes quantes trobades, es van aclarir tots els aspectes de l’activitat i el preu, i el dia 25 de febrer vam marxar amb moltes ganes. Ens vam trobar tots de matinada a l’estació de Sants, vam agafar l’AVE i 45 minuts més tard ja érem a Girona. Aproximadament a les 9 del matí ja érem al lloc on passaríem tres dies fent un robot submarí i gaudint molt.

Una vegada allà ens van explicar que havíem de fer i tot el procés pel qual havíem de passar per arribar a construir el que tan esperàvem. Semblava que la feina que ens van manar no la podríem fer en només tres dies, però amb ganes i esforç vam aconseguir-ho. El nostre robot en particular ens va causar força maldecaps i discussions per solucionar els problemes entre els membres de l’equip, l’Èric, el Joan Pere, la Nàdia i jo. Finalment, però, quan va arribar el moment de posar el robot a la piscina i provar-lo, va funcionar correctament i el podíem pilotar nosaltres. Va ser un moment de màxima satisfacció, ja que érem nosaltres els qui l’havíem construït i havíem aconseguit fet funcionar allò!

A dia d’avui que ja hem fet el taller i hem gaudit fent-lo, el que ens quedarà d’aquestes jornades serà doble, d’una banda els records que guardem a la nostra ment i d’una altra un record material ja que ens vam poder endur el robot que havíem construït. M’agradaria que l’any vinent es pogués realitzar un altre cop l’activitat i si fos així, animo sobretot a la gent a participar-hi, ja que jo personalment en vaig gaudir un munt.


[Àlex Olivella]

L'equip de blogaires

Mentre els seus companys, agrupats en equips, s'afanyaven a dissenyar els respectius robots, a construir-los i després a aconseguir fer-los funcionar correctament, l'equip de blogaires recollien imatges i vídeos per a poder fer la crònica de l'anada a Girona. 

Aquest equip el formaven bàsicament la Mireia Torné, la Vinyet Ris i el Jordi Barroso que va assessorar les alumnes i es va cuidar de fer possible la posada en marxa d'aquest blog que esteu llegint. A més, el Jordi els ha donat els coneixements per aprendre a gestionar el blog, és a dir, com obrir-lo, com afegir-hi textos, com posar-hi imatges i vídeos i com publicar a internet les informacions que anaven elaborant. A la foto que ilustra aquest apunt se'ls veu concentrats mentre treballen per pujar continguts al blog.

Gironàutes: NÀDIA BRICOLLÉ

Sóc la Nàdia Bricollé, tinc divuit anys i actualment estic estudiant segon de batxillerat, concretament la modalitat de ciències i tecnologia a l’Escola Intermunicipal del PenedèsEn primer lloc m’agradaria destacar l'esforç que han dedicat alguns professors per tal que aquesta experiència fos possible, concretament la Montse Enajas, professora de Tecnologia Industrial, i en Ricard Garcia, el nostre professor de Llengua Castellana.  

L’any passat uns quants alumnes ja teníem interès a participar en aquest taller de robòtica submarina a la Universitat de Girona, i ara que hi hem participat us dic que són indescriptibles les sensacions que he rebut d’aquesta experiència. Espero i desitjo de tot cor que més alumnes de l'Escola  puguin fer aquest taller. No hi ha paraules per explicar tot el que he arribat a aprendre durant aquests tres dies. També m’agradaria destacar que jo no faig les assignatures clau o més adequades per fer aquest taller, però tot i així repeteixo que tothom que tingui l'oportunitat d’anar-hi que no la deixi escapar.

Durant els tres dies que vàrem estar a Girona per mi no existia res més que el robot que estàvem construint i aprofitar l’experiència que estava vivint. En un primer moment, la idea d’haver de soldar, fer un cablejat, un disseny i altres múltiples coses em van suposar una mena de pànic ja que jo no en tenia ni la menor idea. Sabia algunes coses que havia vist, però jo no ho havia fet mai, i tot i així això no va ser absolutament cap problema. Creieu-me, som aquí per aprendre constantment i això és el que vaig fer. Hi ha coses que evidentment no es poden explicar, simplement les has de viure per poder dir la mítica frase el que passa a Girona es queda a Girona i realment es veritat, ja que com he dit en línies anteriors s’ha de viure l’experiència per poder entendre tot el que intento transmetre en aquestes línies.


La meva motivació per fer aquest taller a Girona ja venia des de l’any passat quan la Montse va comentar-nos la proposta que tenia, evidentment aquest curs encara en tenia més ganes d’assistir-hi. Crec que ja ha quedat clar, però torno a repetir que recomano absolutament a tothom aquesta experiència.

[Nàdia Bricollé]

dimarts, 3 de març del 2015

Gironàutes: BERNAT CATASÚS

L'octubre de 2013, per situar-nos més o menys, la nostra professora de Tecnologia Industrial ens presentà un document on s'explicava un taller sobre robots submarins. Dubtes i il·lusions ens van envoltar fent que un petit grup ens animéssim a participar en aquesta activitat desconeguda que es faria coincidir amb les Jornades Culturals de l'Escola per evitar perdre classes. Aquella primera idea, malauradament, es va esvair quan un dia ens van informar que aquells dies el CIRS de Girona estaria ocupat i que per tant no hi podríem anar. Tot i això, no ens vam rendir.

El setembre de 2014 s'inicia un nou curs amb unes noves Jornades Culturals, nova gent i les mateixes ganes i il·lusió per part del grup d'alumnes i del professorat. La idea era poder fer el que l'any anterior havien estat només il·lusions. Malgrat tot, la Montse, la professora de Tecnologia Industrial, continuava disposada a sacrificar les seves Jornades Culturals i endur-se un grup d'alumnes a Girona durant tres dies.

Aquest any SÍ! Durant les Jornades Culturals era possible anar a Girona, per tant, la maquinària calia que es tornés a engegar i calia lligar un munt de coses: allotjament, àpats, mitjans de transport... Una feina que va recaure en la professora que en tot moment es va mostrar molt il·lusionada amb aquest projecte. Cap al desembre gairebé tot estava lligat. Ja teníem alberg, els bitllets de l'AVE, el CIRS, els àpats... Només quedaven petits detalls i esperar que arribessin les Jornades. Aquest cop no hi havia cap problema i les ganes eren màximes.

Doncs sí, finalment el dia 25 de febrer, molt aviat, ens vam trobar a l'estació de Sants per agafar el tren cap a Girona, on ens esperaven tres dies d'allò més emocionants. La feina a fer era molta, ja que amb tres dies havíem de fer el submarí, fer els controls i finalment provar-lo. Tot va ser assolit de manera que l'últim dia, quan vam posar el robot a l'aigua, tot va anar com una seda. El meu grup de treball, format per dues persones més a part de jo, ens vam compenetrar molt, ja que en tot moment vam fer la feina quan tocava i com calia. Sincerament, va ser un honor poder anar amb la Laia i el Pol.

Ara, març de 2015, l'activitat de Girona ja fa una setmana que la vam fer. Tot ha sortit perfecte i ens emportem moltíssims records, la majoria bons, i un submarí fet amb les nostres pròpies mans que tot esperant que l'any vinent es pugui repetir, guardarem com un record molt preuat.

Finalment vull explicar-vos que el taller de robòtica submarina es va complementar amb algun recorregut per la ciutat, diversos àpats en comú i un munt d'experiències amb el Jordi i la Montse, i amb el Ricard de manera telemàtica, experiències que per sort romandran a Girona i a la nostra memòria.

[Bernat Catasús]

Gironàutes: VINYET RIS

Em dic Vinyet Ris, tinc 17 anys i estic cursant el 2n de batxillerat científic i tecnològic a l'Escola Intermunicipal del Penedès

l’escola, la Montse Enajas des de l'assignatura de Tecnologia i el Ricard Garcia des de la de  Llengua castellana, ens van proposar una activitat que consistia en anar a Girona aprofitant les Jornades Culturals per realitzar un taller de robòtica submarina al parc científic i tecnològic de la Universitat de Girona i, a partir d’aquesta activitat, aprendre també a crear i gestionar un blog on explicar-hi el que feien els altres companys al taller del CIRS.

La sortida va durar tres dies i va superar les meves expectatives molt gratament. Durant els matins visitàvem Girona i aprofitàvem per fer fotografies de la ciutat i de tant en tant en pujàvem alguna al blog explicant que fèiem. Durant el dia i a mesura que anàvem penjant les fotos, el professor que ens acompanyava a nosaltres, el Jordi Barroso, ens anava explicant el funcionament del blog. 

Abans de dinar pujàvem al Parc Científic per dinar amb els companys que feien el taller de robòtica submarina. Llavors aprofitàvem per veure la seva feina, per fer fotos dels robots que estaven construint i per gravar vídeos que més tard penjaríem al blog. A la tarda, en acabar les activitats, ens trovàvem tots i passejàvem per Girona abans  de sopar a l’alberg Cerverí de Girona que és al centre de la ciutat, és a dir, era perfecte perquè estava a prop de qualsevol lloc on volguéssim anar.

Em vaig apuntar a l'activitat de Girona perquè em va cridar molt l’atenció el fet de poder aprendre a crear un blog, ja que avui en dia n'hi ha molts i de molts temes i nosaltres els consultem cada vegada amb mes freqüència. Particularment pensava que era molt fàcil fer-ne un, ja que quan els veus sembla molt senzill. Però un cop et trobes en la situació de crear-ne un, no ho és, perquè has de tenir en compte el format, com escrius i les fotos que penges, els enllaços i un munt de coses més. 

[Vinyet Ris]